La competència silenciosa té un problema de màrqueting

La competència silenciosa té un problema de màrqueting

Hi ha un tipus d'empresari que es posa visiblement incòmode quan li preguntes què fa especialment bé la seva empresa. Si li preguntes per la feina, la resposta és precisa. Parla de materials, clients, lliuraments, detalls tècnics o…

La competència silenciosa té un problema de màrqueting
Hi ha un tipus d'empresari que es posa visiblement incòmode quan li preguntes què fa especialment bé la seva empresa. Si li preguntes per la feina, la resposta és precisa. Parla de materials, clients, lliuraments, detalls tècnics o d'aquella cosa que la competència continua fent malament i pot estar vint minuts explicant-te coses útils. Si li preguntes «per què t'hauria de comprar a tu?», de sobte entrem en territori perillós. «No ho sé... intentem fer les coses bé.» Reconec l'instint. És atractiu. I comercialment és bastant inconvenient.

Ser competent i saber comunicar la competència són dues habilitats diferents, i ningú no ha escrit que hagin de venir juntes. En algunes cultures empresarials l'autopromoció és esperable i ningú interpreta confiança com a prova. En d'altres, afirmar massa fort que ets excel·lent genera sospita. La cultura empresarial catalana és molt diversa, però la discreció, la reputació, la continuïtat i aquesta idea de deixar que la feina parli tenen prou pes per fer familiar la tensió.

El problema és que la feina parla sorprenentment malament.

La reputació funciona molt bé fins que ningú et coneix

En una xarxa estable, la competència discreta pot ser un sistema comercial extraordinari. Un client et recomana a un altre. Un proveïdor sap que pagues. La gent sap que, si dius divendres, hi ha força possibilitats que vulguis dir divendres. La confiança s'acumula a poc a poc i arriba un moment que ven una part per tu.

Això explica en part per què empreses petites i mitjanes poden sobreviure dècades sense semblar gaire sofisticades des de fora. El seu principal actiu comercial no és la web. És una xarxa de comportaments recordats. No hi ha res d'antic en això. La confiança continua important.

La limitació apareix quan la xarxa ja no és suficient: un mercat nou, una nova generació de compradors, internacionalització, un producte que s'ha d'explicar o simplement un competidor que ha après a comunicar molt bé mentre executa de manera només correcta.

En aquell moment, «els nostres clients ja ens coneixen» deixa de respondre la pregunta de qui encara no és client.

Vendre't a tu mateix sembla diferent de vendre la feina, sobretot si associes màrqueting amb exageració. La reacció més natural és rebutjar tot el teatre: res de promeses inflades, històries heroïques del fundador ni fotos de tres persones assenyalant un portàtil mentre generen sinergies. Fins aquí, perfecte. Però hi ha molt espai entre presumir i callar.

També tens dret a explicar per què ets bo

Una empresa pot comunicar competència sense fingir que és revolucionària. Pot explicar què fa diferent, mostrar les decisions que hi ha darrere de la feina, fer visible l'expertesa i concretar què pot esperar el client.

La concreció és útil perquè evita el llenguatge incòmode de l'autoelogi. «Estem compromesos amb l'excel·lència» no em diu gaire. «Les consultes tècniques les respon la persona que farà la feina» sí. «La qualitat és la nostra passió» és decoració. «Rebutgem encàrrecs que no podem lliurar en la data acordada» és una afirmació que es pot comprovar.

Com menys còmode et sentis fent màrqueting, més útil és el llenguatge concret. Potser també explica per què algunes empreses són excel·lents generant valor i mediocres captant atenció. Tracten la visibilitat com a vanitat, no com una part de la feina comercial. Mentrestant, competidors més sorollosos ocupen l'espai i acaben convertint-se en el referent amb què es compara tothom.

Això no vol dir substituir la discreció per soroll. En molts negocis la contenció forma part de la confiança que han construït. El moviment útil és més petit: facilitar que les proves de competència es vegin. Explica l'ofici. Ensenya l'estàndard. Digues què no estàs disposat a sacrificar. Ser visible no obliga a convertir-te en una altra persona.

Aquí hi ha una moral bonica sobre com la bona feina sempre guanya al final. Malauradament, els mercats no l'han signada.

Quan vaig començar a pensar en Catalan Business Culture, m'interessaven aquestes tensions perquè els hàbits culturals gairebé mai no es divideixen netament en fortaleses i febleses. La discreció pot generar credibilitat i dificultar la venda. La prudència pot protegir una empresa i alentir una decisió. Les relacions llargues poden construir confiança i alhora tancar xarxes. El mateix hàbit canvia de valor segons el context.

«Deixa que la feina parli per si sola» és un bon principi quan la gent ja ha sentit a parlar de la feina. Abans, algú l'haurà de presentar.


Llibre relacionat

Catalan Business Culture: How Catalans Do Business — and Why

Una mirada als hàbits, pressupòsits i influències històriques que condicionen la vida empresarial a Catalunya, des de la confiança i la discreció fins als diners, la jerarquia, el risc i les relacions de llarg termini, pensada per a lectors de fora sense convertir cultura en estereotip.

Disponible a Amazon → [enllaç pendent]

Scroll to Top